Riba-roja d'Ebre

_

És una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Riba-roja és una població sorgida de la conquesta cristiana. Al terme hi ha, però, vestigis de poblament d’origen prehistòric i romà. A la vila s’hi han trobat restes de ceràmica musulmana i encara es conserven alguns topònims que es remunten a l’època de domini sarraí (bé que també poden ser posteriors a la conquesta, ja que, en gran part, la població sarraïna hi restà). El lloc, i els propers de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta, fou conquerit en temps de Ramon Berenguer IV i bé que en principi, el 1153, restà exclòs de la dotació de Miravet als templers, al cap de pocs anys fou donat en senyoria a aquest orde militar, que el vinculà a la seva comanda d’Ascó. El rei Alfons el Cast el 1169 empenyorà el castell de Riba-roja al mestre templer Arnau de Torroja (alhora que li empenyorava també els castells d’Ascó i de Seròs). La donació plena a l’orde del Temple l’efectuà l’esmentat sobirà el 1181. Aquest any donà als templers el castell i la vila d’Ascó i l’alou de Riba-roja, amb el seu castell i la seva vila i amb tots els seus termes i pertinences, excepte la jurisdicció eclesiàstica, la protecció de la qual el rei es reservava.





Forn d'Oli de Ginebre de Riba-roja d'Ebre

Al lloc, anteriorment, sembla que hi havia intervingut el bisbe de Tortosa, ja que el 1167 és documentat que aquest, que aleshores era Ponç de Tortosa, cedí unes rendes del castell i unes terres si els cristians hi bastien una església. Aquesta subjecció eclesiàstica, doncs, es mantingué i així trobem que el 1185, quan el lloc ja era del ple domini dels templers, aquests convingueren amb el bisbe de Tortosa que si l’orde fundava poblacions en el terme d’Ascó i de Riba-roja i hi establia esglésies parroquials, hi tindria la tercera part dels delmes, mentre que la resta seria del bisbe i de la canònica de Tortosa. Sembla que és devers aquest any que es projectà efectivament la repoblació d’aquests llocs. Com les altres possessions dels templers, a l’extinció d’aquest orde Riba-roja passà a pertànyer a l’orde dels hospitalers, sempre dependent de la comanda d’Ascó. El lloc pertanyé als hospitalers fins a l’exclaustració al segle xix.



Al segle xiii la repoblació de Riba-roja continuà i és mencionada en alguns documents. El 1223 el rei signà convinences amb els templers sobre el lloc. En temps de Jaume I el lloc es veié perjudicat per les lluites entre els Entença i els templers. El 1288 els primers corregueren el territori i hi feren malvestats. En aquests anys, el 1289, se cita la titulada comanda de Riba-roja, a càrrec de Berenguer de Vallverd; sembla, tanmateix, en opinió de Miret i Sans, que només era una dependència de la comanda d’Ascó. D’aquest segle, i també del precedent, s’han trobat al castell padellassos de ceràmica aràbiga de motius delicats i decoració finíssima. A la primeria del segle següent, els Entença pactaren amb el sobirà i aquest demanà al castlà de Riba-roja que hostatgés dignament els Entença al castell. Extingits els templers, els hospitalers no prengueren possessió de Riba-roja fins el 1349. L’any anterior la pesta causà moltes morts. Durant la guerra contra Joan II els hospitalers gravaren amb nous censos i impostos la població, a causa de les despeses del conflicte. Els documents de l’època parlen d’uns ports al riu, sota el castell.



A la primeria del segle XVI els Reis Catòlics passaren per la vila; aleshores es produí un eixample de la població, es bastiren muralles noves i un portal nou. L’expulsió dels moriscs, decretada a la primeria del segle XVII, no afectà greument Riba-roja. En temps de Felip IV de Castella els hospitalers, senyors de Riba-roja, protestaren per la centralització dels Habsburg. Amb la comanda d’Ascó, la població participà en la guerra dels Segadors. Es registren pestes els anys 1629, 1648 i 1659. Al segle següent, passada la guerra de Successió i avançat el segle, es bastí una nova església, barroca, i es registraren diverses obres en cases de la vila, en un moment de màxima puixança demogràfica i de prosperitat econòmica. El 1821 la vila s’independitzà de la senyoria dels hospitalers.



Riba-roja patí les malvestats de les guerres Carlines i posteriorment, molt més tràgicament encara, les de la guerra civil de 1936-39 a causa de la proximitat de la llarga i dificultosa batalla de l’Ebre, a l’inici de la qual la vila fou ocupada per les forces republicanes (25 de juliol de 1938) que, llevat dauna breu ocupació franquista, no l’abandonaren fins a la fi dels combats (17 de novembre).


Dades

  • Codi de municipi INE: 43125
  • Població: 1.126 (2019) Institut Nacional d'Estadistica d'Espanya
  • Comarca: Ribera d'Ebre
  • Més info a:
    riba-roja.cat