Mapa web Contacte Cercador

Possibilitats legals de desenvolupament normatiu de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aprofitament turístic i l'ordenació del tram català del riu Ebre

 

Estudi complet en PDF: Possibilitats legals de desenvolupament normatiu de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aprofitament turístic i l'ordenació del tram català del riu Ebre.

 

 

I.-INTRODUCCIÓ

1.- L' any 2.007, el Consell Rector de l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre va encarregar a una comissió interdepartamental de la Generalitat l'elaboració d'un estudi sobre l'estat de la navegació pel riu Ebre i la definició d'unes propostes de futur per a potenciar l'aprofitament turístic i l'ordenació del tram que discorre pel territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

2.-En el mes de gener de 2.008, la comissió interdepartamental va presentar el document titulat: “Informe sobre l'aprofitament turístic i d'ordenació del tram català del riu Ebre” (en endavant, l'informe).

Des d'una perspectiva multidisciplinar, aquest informe conté un diagnòstic sobre la situació de la navegació pel riu Ebre en el qual es detallen les seves principals virtuts i debilitats. A la llum d'aquesta anàlisi, l'informe estableix un conjunt de mesures polítiques, econòmiques i jurídiques destinades a potenciar l'aprofitament turístic i l'ordenació del tram català del riu.

 

3.-L'informe diu que, almenys des de l'any 1.990, les diferents Administracions Públiques competents en la matèria, han tractat de donar un nou impuls al projecte de navegació pel riu Ebre. No obstant això, aquest projecte no ha arribat a complir els objectius proposats.

Segons l'informe, una de les circumstàncies que ha contribuït de forma decisiva a l'estancament del projecte, és la complexitat normativa que afecta al tram català del riu Ebre.

De manera concreta, en l'apartat 5 de l'informe, titulat “causes de la no consolidació de les expectatives”, s'explica el següent:

Les expectatives turístiques, creades amb aquest model de navegabilitat pel tram català del riu Ebre, homogeni per a tot el tram, de principi a fi, pensat per a embarcacions a motor amb un calat no superior a 0,8 m. i dirigit a crear una oferta de turisme fluvial recreatiu, tant de transport col·lectiu de passatgers com de lloguer d'embarcacions, no s'han complert. Les raons són molt diverses, algunes d'elles podrien ser les següents: Marc legal i normatiu de la navegació de l'Ebre (…), falta de serveis i activitats complementàries en els embarcadors (…).

 

5.1. Marc legal i normatiu de la navegació a l'Ebre.

La situació competencial de la navegació establerta en el punt 3.1 d'aquest informe fa que la regulació de l'espai del riu, que podem denominar català, tingui una difícil regulació i més que difícil, que no tingui una homogènia regulació.

La navegació fluvial no té una normativa específica en el marc estatal, no hi ha un codi de navegació, ni titulacions per a la navegació fluvial, ni un registre de vaixells específics diferent de l'establert per a la navegació marítima.

L'espai català no és diferent, les competències no estan clares i la poca regulació de l'activitat de navegació en aigües interiors ha fet que, qualsevol iniciativa de regulació i ordenació a Catalunya sigui incerta.

Normativament és un espai complex i no té un àmbit definit de regulació de la navegació, i més generalment de les activitats humanes d'ocupació de l'espai públic hidràulic superficial en el seu conjunt.

Les normes primàries o superiors (Constitució espanyola i Estatut de Catalunya) no estableixen una clara competència respecte a la navegació interior o fluvial, en tot cas, l'Estatut en vigor i les normes específiques existents poden determinar una col·laboració entre les diferents Administracions competents per a determinar un marc únic d'aprofitament de l'ús nàutic i adjacent de l'espai fluvial. L'establiment d'una normativa de navegació fluvial a Catalunya és prioritari, perquè una regulació regional específica per a l'Ebre no té viabilitat jurídica. El codi de navegació hauria de ser un codi ja establert en l'entorn normatiu de la Unió Europea, el que permetria una major seguretat jurídica per als que vulguin navegar i així també crear un espai més ampli de potencials navegants. Però per a tenir major informació de la desestructuració existent establirem els diferents esculls que han de passar els navegants o els que vulguin navegar per l'Ebre:

 

5.1.1. Autorització per a navegar: la llei d'aigües de l'Estat estableix que la navegació com ús comú especial requereix una autorització anual per a navegar. Aquesta autorització, com està determinada, no té similitud amb la regulació dels països de l'entorn europeu.

Les autoritzacions són competència de la CHE i triguen molt temps a ser expedides. A partir de l'embassament de Riba-roja i fins al pont de la Cinta, les autoritzacions se sol·liciten a l’ACA i aquesta emet informe a la CHE, la qual resol en última instància. Entre el pont de la Cinta i la desembocadura no es requereix autorització per a navegar. A l'embassament de Riba-roja les competències són exclusives de la CHE.

Com es pot comprovar la tramitació és complicada i no beneficia cap tipus d'activitat que es vulgui instal·lar, generant al mateix temps, desmotivació i inseguretat en l'usuari.

 

5.1.2. Falta de normes generals per a navegar en la zona: no hi ha normes generals que regulin la navegació. Per a esquematitzar les diferents parts, fem un esbós d'aclariment:

-Normes de navegació: hauria d'haver una regulació general per a la navegació fluvial i específica per a la zona. La regulació que existeix no té un cos unànime i estructurat, sinó dispers, fins i tot en diferents ordres o acords de la CHE, les quals tenen com a finalitat principal una diferent de la d’establir una regulació per a la navegació (musclo zebra, algues, infrastructures existents, etc.). Però cap d'elles té per objecte establir una norma real per a la navegació.

 

-Titulacions de govern: no hi ha normativa. Com estableix la norma d'aigües, per al govern de les embarcacions s’haurà d'estar en possessió del títol d'acord amb la classe d'embarcació que es piloti que atorgarà l'organisme competent (art. 60 Regl. Aigües). Al no haver titulacions específiques, es requereixen les marítimes expedides per la Marina mercant.

La situació actual és la que consta en l'Annex I, amb les següents característiques:

 

-Navegació professional:

Estan dissenyades per a un àmbit marítim.

Tenen una etapa de formació en un centre de 200 a 2000 h.

Han d'embarcar-se en pràctiques, mar endins, de 1 a 2 anys, en vaixells amb unes característiques determinades.

Les hores de navegació en aigües continentals, no els computa a efectes de la Seguretat Social de la marina, ni com a període embarcat.

 

-Navegació d'esbarjo:

El lloguer d'embarcacions sense titulació, només està permesa per a les embarcacions de fins a 4 m. d'eslora i una potència de 10 kw, i únicament per a navegació diürna.

La següent categoria és l'autorització federativa a motor, per a embarcacions de fins a 6 m. d'eslora i 40 kw de potència, i únicament per a navegació diürna.

 

-Registre i certificació d'embarcacions: la norma d'aigües (art. 59 Regl. Aigües) remet clarament a la normativa marítima per a les embarcacions que naveguin pel mar. No hi ha per tant, regulació específica per a les embarcacions fluvials (…).

5.4. Falta de serveis i activitats complementàries

5.4.1. Falta de serveis en els embarcadors

-Els embarcadors existents no estan dotats de serveis necessaris per a plantar cara a una navegació a motor, excepte en el tram del pantà de Riba-roja i d'Amposta a la desembocadura. Els serveis mínims necessaris són subministrament de gasoil, recàrrega de bateries, subministrament d'aigua per a omplir els tancs i recollida d'aigües residuals.

-Els embarcadors, en línies generals, no estan integrats en el municipi, ni informen de l'oferta turística existent.

-Els embarcadors no disposen d'activitats complementàries com poden ser bars, espais d'oci…

-Els embarcadors actuals no estan adaptats a les necessitats de les embarcacions sense motor (tipus piragua).

 

5.4.2. Inexistència d'espais per a amarrar o encallar les embarcacions

-Els embarcadors no permeten l'amarrament de les embarcacions comercials que pretenen oferir serveis de transport de passatgers.

-No existeixen espais on poder amarrar o encallar embarcacions a motor de particulars, tipus petit port nàutic o marina seca”.

 

4.-En l'apartat 6 de l'informe, titulat “propostes de futur”, es recullen un conjunt de mesures polítiques, econòmiques i jurídiques destinades a remoure els obstacles que han impedit el desenvolupament del projecte de navegació pel riu Ebre. Entre aquestes mesures, es contenen algunes de contingut jurídic dirigides a defugir els inconvenients normatius anteriorment relacionats. De manera concreta, l'informe destaca les següents:

6.1. Establir una norma general per a la navegació en les vies interiors i fluvials per a Catalunya.

L'Estatut català estableix, en el seu article 117, que en matèria d'aigües que pertanyen a conques hidrogràfiques intracomunitàries la competència exclusiva és de la Generalitat de Catalunya. Donant compliment a l'anterior s'ha d'establir una normativa general bàsica, com ho aconsella la Resolució núm. 24 adoptada per la Comissió Econòmica per a Europa referent al Codi de navegació per a vies navegables interiors, en el mateix cos legal o en reglaments específics, on es podrien regular les condicions de navegació per als espais interiors de Catalunya diferenciats.

Respecte a l'espai de l'Ebre navegable, no obstant quedar dins del territori català, és un espai fora de la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. En tot cas, es podria regular la navegació a partir de l'adopció de la normativa bàsica, basada en el Codi europeu de navegació per vies interiors, abans referit, i una regulació específica per a l'espai, que s'ocuparia d'adaptar la navegació a les circumstàncies de l'Ebre navegable. Aquesta normativa podria fer-se efectiva per mitjà de l'article 117.3 de l'Estatut, de participació de la Generalitat en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals de recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyen a les conques hidrogràfiques intracomunitàries. I sobretot, per mitjà de l'article 169.6 de l'Estatut, en el qual la Generalitat assumeix la competència exclusiva en la regulació del transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya. I diem l'anterior, referent a l'article 169.6 de l'Estatut, perquè el Codi europeu de vies de navegació interior (CEVNI) s'estructura dins del Comitè de transports interiors, regulant al mateix temps la navegació en el seu conjunt.

 

6.2. Fixar la formació i les titulacions en la navegació d'esbarjo.

La normativa bàsica que ho regula té com fonament l'article 119.3.d) de l'Estatut, al fixar la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya sobre la formació i titulacions en matèria d'activitats marítimes.

És possible una titulació específica de patró d'aigües continentals o fluvials i, al mateix temps, la regulació del govern d'embarcacions de lloguer amb motor, no tan restrictiva com l'actual.

Els requisits són els exigits en el Projecte de Decret sobre la regulació de la titulació de patró d'aigües continentals o fluvials i els requisits d'obtenció de les targetes d'esbarjo, elaborat per la Direcció General de Pesca i Assumptes Marítims de l'any 2003 .

També hi ha l'alternativa, per al lloguer d'embarcacions sense patró, de l'adhesió al Codi Europeu de les vies de navegació interior (CEVNI), per part de l'Estat espanyol. En aquest cas, el títol tindria validesa per a tota Europa, però si únicament la transposició de la norma la fa Catalunya, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre hauria de reconèixer la seva validesa en tot el tram català del riu Ebre.

 

6.3. Certificat i registre de vaixells.

La Llei de Marina mercant defineix aquest organisme com l'estament competent en inspecció tècnica de vaixells, tripulants i mercaderies, així com en el control de situació, abanderament i registre de vaixells civils. En el cas de l'Ebre, el control, certificació de vaixells i el seu registre són funcions exercides per la Capitania marítima de Sant Carles de la Ràpita, raó per la que es disposa d'un servei de proximitat.

S'hauria d'adequar la normativa de certificació i registre i adaptar-la per a les embarcacions fluvials.

 

6.4. Autoritzacions per a la navegació fluvial.

Les autoritzacions, com ja s'ha exposat, són competència de la CHE i triguen molt temps a ser expedides. A partir del pantà de Riba-roja i fins al pont de la Cinta, les autoritzacions es sol·liciten a l’ACA, i aquesta emet informe a la CHE, la qual resol en última instància. En el pantà de Riba-roja les competències són exclusives de la CHE.

Per a agilitar els tràmits seria convenient que l'autorització es resolgués en un únic organisme, amb la màxima proximitat i implicació amb la navegació del riu possible (…).

 

6.7. Ports fluvials i marines seques.

Per a potenciar el desplegament de les embarcacions particulars s’hauria de facilitar la creació, en col·laboració amb les administracions locals, de punts d'amarrament, amb petits ports fluvials i/o marines seques, especialment en el tram de major incidència i demanda d'aquesta modalitat, com és entre Tortosa i la desembocadura del riu.

 

6.8. Reforçar els embarcadors.

Tal com s'ha comentat anteriorment, el model de desenvolupament turístic en les activitats nàutiques del riu Ebre ha d'estar completat per l'oferta turística i el desenvolupament dels municipis riberencs. Aquesta oferta ha d'estar present en els embarcadors, contemplant-los com una porta més d'entrada al municipi, específica per a turistes.

Els embarcadors no s'han de concebre aïlladament, sinó que han de tenir una zona d'esbarjo, al seu voltant i de fàcil accés, així com permetre l'amarrament de les embarcacions comercials que operen en el municipi.

 

6.8.1. Afegir els serveis als embarcadors (…).

6.8.2. Generar punts d'amarrament per a les embarcacions comercials (…).

6.8.3. Potenciar la implantació d'activitats complementàries en els embarcadors (…).

6.8.4. Adoptar els embarcadors al model de navegació del tram (…).

6.8.5. Reforçar les infrastructures existents (…)”.

 

5.-En la pàgina 32 de l'estudi es conté un quadre-resum en el qual es descriuen de forma correlativa les causes que han provocat la paràlisi del projecte de navegació pel riu Ebre i les propostes dirigides a promoure el seu desenvolupament. Pel que fa als problemes i solucions d'índole jurídica, el quadre-resum oferix la següent informació:

 

 

 

 

 

 

CAUSES DE NO CONSOLIDAR EXPECTATIVES

PROPOSTES DE FUTUR

Marc legal i normatiu de la navegació a l'Ebre complex i allunyat del territori

1.Traspàs de competències Estat-Generalitat

2. Adhesió al Codi Europeu de vies de Navegació Interiors (CEVNI) per part de l'Estat Espanyol

Autorització per a navegar

3. Resolta per un únic organisme i des de la proximitat

Manca de normes generals per a la navegació fluvial

4.Establir una norma general per a la navegació en vies interiors i fluvials per a Catalunya

Títulacions de govern

5.Fixar la formació i les titulacions en la navegació fluvial d'esbarjo

6.Titulació específica de patró d'aigües continentals o fluvials

Registre i certificat d'embarcacions

7. Certificació i registre de vaixells adaptat a la navegació fluvial

Falta de serveis i activitats complementàries

15.Afegir serveis als embarcadors

16.Generació d'amarraments per a embarcacions comercials

17.Potenciar la implantació d'activitats complementàries en els embarcadors

18.Adaptar els embarcadors al model de navegació del tram i afegir alguns

19.Reforçar les infrastructures existents

20. Facilitar la creació de punts d'amarratge per a les embarcacions particulars: ports fluvials i marines seques.

 

 

6.-Finalment, en l'apartat de conclusions, l'informe assenyala que:

Les propostes recollides en aquest document, i sintetitzades a continuació, requereixen d'un desplegament complex, que en alguns casos precisarà de la redacció d'estudis complementaris o de projectes d'execució d'obra. La comissió redactora proposa al Consell Rector del IDECE la constitució d'una comissió de seguiment que impulsi la implantació de les mesures proposades, o si s’escau, d'aquelles que siguin aprovades pels òrgans competents, des de la coordinació interdepartamental del propi Govern de Catalunya, i la coordinació amb altres administracions i organismes implicats en la navegació del riu.

El projecte de la navegabilitat en l'Ebre es va posar en funcionament en un entorn legislatiu i normatiu molt precari, fet que ha provocat greus problemes de desenvolupament a l'empresa privada i al projecte en general.

La dispersió d'organismes amb competències sobre el dia a dia de les empreses i embarcacions que pretenen navegar pel riu, i la falta d'implicació en el projecte d'aquests organismes, ha redundat en aquest fracàs.

Aquesta realitat no ha pogut ser millorada fins a la data, però en el marc dels nous estatuts d'autonomia, tant català com andalús, i tenint la referència normativa marc europea sobre navegació fluvial, és factible fer passos endavant en aquests àmbits, tant en l'adaptació de la normativa a la realitat fluvial com en l'aproximació de les competències al territori”.

 

7.- A instàncies de la comissió de seguiment per a la implantació de les propostes contingudes en l'informe, en data 1 de juliol de 2.008 l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre va encarregar al despatx Landwell-Pricewaterhousecoopers l'elaboració d'un dictamen jurídic amb un doble objecte:

1. En primer lloc, analitzar les possibilitats de desenvolupament normatiu de la Llei Orgànica 6/2.006, de 19 de juliol, de Reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, en relació amb els següents aspectes:

  • Règim de la navegació pel tram català del riu Ebre.

  • Règim de l'autorització per a navegar en la part fluvial del riu Ebre que transcorre pel territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

  • Règim de les titulacions exigibles per a la navegació professional i esportiva en el tram català del riu Ebre.

  • Règim de certificat i registre de les embarcacions que naveguen pel tram català del riu Ebre.

  • Règim de les instal·lacions portuàries emplaçades en el tram català del riu Ebre.

  • Règim dels serveis i activitats a desenvolupar en les instal·lacions portuàries en el tram català del riu Ebre.

2. En segon lloc, estudiar les alternatives jurídiques per a simplificar i homogeneïtzar els requisits administratius de la navegació pel tram català del riu Ebre.

( segueix... )

 

Estudi complet en PDF: Possibilitats legals de desenvolupament normatiu de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Aprofitament turístic i l'ordenació del tram català del riu Ebre.

Destaquem